Logopèdia

• Disfonies: alteració de la funcionalitat de l'aparell buco-fonador traduint-se en la producció del so .

• Afonia : absència total de fonació .
  
• Dislàlies
  
• Dèficits en el desenvolupament llenguatge
  
• Lecto-escriptura
  
• Disfèmia (quequeig)
  
• TMF –Teràpia Miofuncional: deglució, casos de disfàgia, etc.
  
• Disposem d’un logopeda també quiromassagista diplomat al centre

Tractament de diverses dificultats tant de llenguatge com de la parla:

• Dislàlia: és la dificultat en la producció d’un o diversos sons. Alguns dels sons que presenten dificultat més sovint són la [r] i la [s].
  
  Algunes de les possibles conseqüències de les dislàlies:

  • Que el nen no sigui capaç de distingir els sons de la llengua i per tant tingui problemes per a organitzar-los i també per a fer-se entendre (sobretot si li costa dir dos o més sons). Si hi ha un problema generalitzat en la producció i comprensió dels sons i no se soluciona es pot agreujar en un trastorn del llenguatge
    
  • Dificultats en la lectoescriptura perquè no ha integrat d’una manera clara els sons i no és capaç de distingir-los i per tant pot tenir problemes per associar un so a una grafia (representació escrita d’un so). Aquesta dificultat pot comprometre el bon rendiment del nen a l’escola.
    

• Disfèmia: és un trastorn en la fluïdesa de la parla. Es caracteritza per una producció verbal interrompuda en el seu ritme de manera més o menys brusca (quequeig). Aquesta interrupció en el discurs s’acompanya d’altres signes que afecten la coordinació fonorrespiratòria, el to muscular i respostes emocionals negatives.
  
  Les conseqüències més importants poden ser: angoixa i por a parlar, conducta d’aïllament, frustració i fins i tot rebuig social sobretot si l’entorn no hi està familiaritzat i informat.

• Dislèxia: trastorn greu de la lectura degut a una immaduresa o a una disfunció neuropsicològica. Aquest trastorn de l’aprenentatge i de la codificació i descodificació del llenguatge escrit pot comportar diverses conseqüències:

  • Manca d’habilitat en la lectura i l’escriptura, com a conseqüència directa.
    
  • Risc de fracàs escolar important, amb les conseqüències que això pot originar: problemes en futurs aprenentatges, frustració en el nen/a que es poden manifestar en conductes agressives, desmotivació, depressió...i dificultats per a desenvolupar-se personalment en el món professional.
    

• Retard del llenguatge: manca de desenvolupament del llenguatge a l’edat que normalment es presenta. La comunicació del nen amb l’entorn apareix als pocs dies de néixer i poc a poc es va comunicant de manera més estable. Als dos anys el nen ja parla. El llenguatge es va perfeccionant i integrant fins als 7 anys aproximadament, edat en la qual es considera que el nen ja ha interioritzat tots aspectes del llenguatge. Segons el grau del retard, es parla de retard lleu, moderat o greu (trastorn del llenguatge): segons els casos pot ser que el nen tingui dificultats per organitzar els sons de la parla (p.ex. els ometi o els simplifiqui), pot tenir problemes en la construcció de frases significatives ben construïdes (morfosintaxi), i també pot presentar problemes en l’ús del llenguatge. Tot això va lligat a problemes en la producció i/o comprensió del llenguatge, que alhora, pot comportar que el nen tingui dificultats per a comunicar-se amb èxit. Algunes de les conseqüències del retard del llenguatge poden ser més o menys greus segons el grau:

  • Problemes per a comunicar-se (per entendre i expressar-se).
    
  • El desenvolupament intel•lectual depèn en bona mesura del desenvolupament del llenguatge i per tant segons el grau d’afectació el nen/a pot veure compromès el seu desenvolupament intel•lectual.
    
  • Dificultats en aprenentatges com pot ser la lectoescriptura o simplement l’aprenentatge de normes socials i de conducta per una manca de comprensió del món (oral) que l’envolta.

• Disfàgia: dificultats en la deglució d’aliments i per tant problemes pera dur una alimentació normalitzada, segons el grau d’afectació. Pot afectar a nens, però també adults i ancians, tot i que les causes poden ser diferents. Molt sovint, en els nens, es deu a una mala posició de la llengua. Això pot donar com a conseqüències una mala oclusió dental (per la pressió de la llengua contra les dents) amb la qual cosa, a part de qüestions estètiques pot causar la deformació d’algun so (dislàlia). També llengua hipotònica (flàccida), llengua poc preparada per a l’articulació d’alguns sons que requereixen una llengua amb bona tonicitat. Respiració bucal que a la llarga pot comportar fins i tot problemes de veu.